Coneixes algun esport identificat per ser de xics i un altre per ser de xiques? Així ha començat hui la pràctica, plantejant-nos si per raó de sexe ens podem dedicar a un o a un altre esport. Cal dir, que la gran majoria de companys/as ha fet aquesta diferència i que tots hem respost a la pregunta sense cap mena d'estranyesa.
Resulta fàcil dir que el que cal fer és empoderar a les persones perquè no caiguen en la trampa dels estereotips. En canvi, el camí fins arribar a empoderar a les persones resulta no ser-ho tant, i és ací on tota la societat ha de treballar junta, en grup, per a superar aquest repte. Per aconseguir-ho, s'ha d'abordar termes com coeducació, estereotip sexuals o igualtat de gènere.
És difícil corregir aquests estereotips, però a llarg termini, pense que
es pot millorar o fins i tot abolir aquest tipus de llenguatge despectiu. El o
la professor/a d'Educació Física hauria de coordinar-se amb la comissió de
convivència del centre perquè no siga una pràctica aïllada les seues actuacions
a l'aula. Presentar les propostes, normes o accions que ha decidit establir a
l'aula perquè aquestes s'estenguen a un major àmbit social del centre. Amb això,
aconseguim visibilitzar aquest tipus d'actuacions i millorar-les entre tots.
Posteriorment, a nivell d'aula, les activitats realitzades estarien destinades
a practicar la igualtat en tots dos gèneres amb jocs mixtos i rols que accepten
les diferències de tots dos sexes, però amb el mateix poder. Una bona
metodologia seria el comandament directe des de la figura femenina, en algunes
ocasions. Pense que la societat no està acostumada a veure governar a les dones
i aquesta seria una bona oportunitat per a començar. Capitanes d'equip,
coordinadores d'activitat entre altres rols podria ajudar a domesticar aquesta
imatge. Finalment i més important, el llenguatge, el o la professor/a ha
d’acostumar a parlar nomenant a tots els individus que formen part del grup amb
un llenguatge inclusiu; i aquests també l’han de practicar els alumnes sense
que resulte incòmoda i amb total naturalitat sempre atenent-la des de un reforç
positiu.
Seguidament, hem realitzat la visualització del vídeo “Like a girl” i ha sigut molt impactant. En primer lloc, perquè es veu la importància que té l’etapa de transició de nens i nenes cap a la pubertat. Per altra banda, es fa evident que si aquesta etapa no s’aborda correctament, la societat comença a impregnar als subjectes amb estereotips i els impedeix tindre pensaments crítics, lliures i convincents. En aquest vídeo es veu com els estereotips arrosseguen les personalitats de les persones cap a llocs de no raonament i les s’utilitza per a discriminar-se entre elles. En aquest cas, s’evidencia un atac cap al gènere femení. Així que ens fa pensar, quina és la solució?
En moltes ocasions, es senten comentaris o frases estereotipades, suposadament innocents però que realment tenen una funció despectiva cap a la imatge de les xiquetes. Un dels quals m'arriben a la ment ràpidament és el que em deien a mi “machoman” senzillament per jugar a futbol en l'esbarjo amb els meus companys de classe. I el més cru de la situació era que aquest mot l’utilitzaven les meues amigues. La veritat és que això va succeir a la dècada dels 90 i el més sorprenent és que el mateix terme es continua utilitzant per a ofendre a les xiquetes que els agrada aquest esport. D'altra banda, trobem la frase despectiva utilitzada sovint és la següent: “és que eres molt basta”, per a determinar a una xica que no és molt refinadas o simplement per anar amb el xandall de l'equip de futbol que t'agrada. Finalment, els gestos que es produeixen i castiguen les xiques quan en formar part d'un equip mixt, aquesta falla el tir o comet un error. Trobem llavors que sorgeixen rialletes de fons, bufits o crits despectius que de realitzarà el mateix error per part d'un company es converteixen més aviat en un ànim! no et preocupes, la següent millor!
En primer lloc dividim la classe en grups de no més de 5 persones i cada grup representarà una família. Per a identificar-se, deuran de acordar un nom familiar i un símbol. Després, assignaran un lloc on van a viure, on formaran la seua llar. Cada grup disposarà d’una persona que supervisarà les tasques.

A continuació es repartiran les tasques que tenen que completar:
PORTAR AIGÜA amb la boca tenen que portar una botella d’aigua de la font a la casa fins que el balde familiar quede ple.
ENLLESTIR ALS MENUTS Pintar la cara de cada membre del grup amb el símbol de la família.
BALLAR I CANTAR LA DANSA DE LA PLUTJA Tot el grup ha de dissenyar una coreografia.
NETEJAR LA CASA Cada grup ha de bufar, el més lluny possible 10 pilotes de paper amb una bufant.
FER EL DINAR Tot el grup s’ha de ficar en rogle i passar-se un paper sense tocar-lo amb les mans.

Después de ver el video y leer el post me parece una gran idea trabajar este tipo de temas tanto en clase como en nuestro futuro como maestros de cara al aula, además en la propuesta didáctica se trata todo lo nombrado anteriormente y es más facil de visualizar. Te pongo un 10.
ResponEliminaM'he quedat prou impactada per la reflexió tan intensificada de la compaña, Mª José. Et posaria un 10. M'he sumergit en les teues idees i m'he posat en la pell dels alumnes que poden sentir aquesta discriminació o desigualtat. Crec que tens una bona proposta per a combatir aquest prejudici.
ResponEliminaTens bones idees! Segueix aixina.