En primer lloc, hem de
reconèixer que, a pesar de ser un joc identitari de la nostra comunitat, , mai
abans he estat al terreny de joc d’aquest esport. Per això, em resulta un poc
contradictori que, fins aquest moment, ningú dels nostres familiar, antecessor
o fins i tot antics docents no haja cuidat aquest detall. El trinquet és el recinte més antic d’Espanya i
per tal raó es mereix tindre un xicotet espai a la vida escolar, tant a l’assignatura
d’Educació Física com en altres àmbits escolars.
A pesar de l'explicació teòrica duta a terme en sessions anteriors, no ha sigut fins ara que ens hem adonat del que significa jugar a pilota. Les dimensions del trinquet ens han aclaparat de tal manera que ens hem sentit diminuts. Les noves instal·lacions situades a menys d’un quilòmetre eren totalment desconegudes per a mi i la sensació de trobar-te al mig d’una pista d’aquella grandària ha estat tota una experiència. Curiosament, si em preguntes pels estadis de futbol que es troben al meu voltant te'n diria uns quants, de trinquets no en sé cap. Servisca per a reflexionar que estem deixant enrere la història dels nostres avantpassats quasi sense adonar-nos.
Degut la situació per la que estem passant a causa de la COVID-19 s’ha tingut que prendre mesures extraordinàries per poder a dur a terme aquesta sessió. Una de les més evidents ha segut activar el protocol d’higiene com el cas de portar mascareta en tot moment i desinfectar els materials per poder ser utilitzats. També s’ha adaptat el terreny de joc, en aquest cas hem jugat en el trinquet i al frontó per fer que la distància de seguretat es complisga. Per aquesta raó, el professor ha dividit la canxa en postes i en cada una d’elles es situava un grup de quatre persones. En aquestes trobàvem diferents activitats totes relacionades amb el joc de pilota. Aquestes han estat dissenyades per poder treballar-se progressivament i adequant-se al nivell de les persones que estàvem participant.
Des del meu punt de vista, crec que tot ha estat correctament organitzat, sols dir que hi havia un grup que quedava 5 minuts descansant. Jo el que havera fet, en el cas de que foren xiquets i xiquetes, és ficar postes de sobra per a que ningú quedara parat. Hi havia moltes ganes de jugar i quedar-se parat ens costa. D’altra banda, les activitats estaven obertes a experimentació dels jugadors cosa que ens ha permitit innovar en algun toc personalitzat. Igual, també haguera treballat els rols que es veuen a una partida de pilota perquè em pareixen molt peculiars. Per exemple, crear un ambient semi real, una persona fa de marxador, els jugadors gasten el vocabulari propi del joc... encara que siga d’una forma informal. Per a mi ha resultat molt enriquidor conéixer-lo encara que no el tinc molt controlat. Deixe ací un diccionari per poder millorar-lo al llarg del temps i poder ensenyar-lo com cal als xiquets i xiquetes.


En este post, Maria Jose refleja la vivencia del juego de pilota en la visita al trinquet de la upv y además propone ideas nuevas con el objetivo de mejorar la sesión para que sea mucho más dinámica. ¡Me gustan mucho sus ideas y por eso le pongo un 10!
ResponEliminaM'ha agradat la teua aportació sobre la vivencia de la pràctica al trinquet. Tens unes impressions molt paregudes a les meues, i em vec reflexada en les teues reflexions.
ResponEliminaA més a més, cal dir que la fotografía ha sigut un puntazo. Puc veure les expressions de felicitat. És una complementarietat que dóna cerca confiança. Et pose un 10!